El Daró, a l’altura de Gualta, rebia aigües del Ter per mitjà del rec del Molí de Gualta, substituït al final de la dècada del 1970 per un nou canal de traçat més curt i de més amplada per tal d’evitar les inundacions dels conreus.
El Daró, canalitzat des del rec del Molí fins a la mar, permet, amb la xarxa de séquies adjacent, el regatge de les terres de la dreta del baix Ter, abans ocupades en bona part per arrossars. El cabal d’aigua procedeix, pràcticament del tot, del Ter, ja que el Daró és de règim torrencial i, abans de ser canalitzat, a partir de Gualta es perdia entre aiguamolls i estanyols, sense una desembocadura definida, la qual cosa afavoria l’existència d’una extensa zona de maresmes, de conreu difícil o impossible, que ha estat molt reduïda modernament.
